A Pol no tan sols la natura l'ha fascinat, com a pintor de cavallet que se sent, ha pintat també per places i carrers, ponts i ciutats "posant en solfa" les construccions pròpiament humanes, mirant d'extraure'n la seva bellesa natural i procurant sempre fugir del figuratiu més realista, radical i absolut.

​

La seva mirada pròpia i la seva comprensió pictòrica el porta a no pintar com si volgués fer una fotografia, procura únicament captar les formes, llums i els contrastos del paisatge urbà de forma expressiva i suggerent.